El Fedivers i la descentralització d'Internet

El somni de la descentralització d'Internet

El somni d'un internet descentralitzat –i, per tant, no controlat ni dirigit per cap entitat o entitats subjectes a interessos comercials o d'enginyeria social– és molt vell, però s'ha posat novament de moda arran de la compra de Twitter per part d'Elon Musk. Coses, com la intenció per part de la xarxa social de l'ocell de cobrar una quota d'ús, semblen haver generat una estampida de tuitaires (més de 280 milions el desembre de 2022) a altres xarxes, potser més afins o potser més lliures. Alguns d'ells sembla que s'han fixat en el Fedivers –que feia temps que estava en una espècie d'hibernació–, i, concretament, en una de les més populars de les xarxes que el componen, Mastodon.

El Fedivers –una cosa nova i vella a la vegada, com tantes coses al món WWW– és essencialment una forma de federació oberta de servidors interconnectats entre si per publicar contingut al web, encara que el nom s'ha anat popularitzant, sobretot, per referir-se a les xarxes socials descentralitzades de qualsevol mena (microblogging, intercanvi d'imatges, vídeo streaming…).

Què aporta a l'usuari la descentralització d'internet?

Aquest funcionament descentralitzat i federat, que parteix de diferents protocols i té forma de diverses instàncies independents i interconnectades, permet que els usuaris, en cadascuna, comparteixin informació entre si lliurement, sense que importi la plataforma des de la qual o cap a la qual s'adrecin. I, el més important, com si estiguessin en una única xarxa social, però amb la capacitat que cada entitat federada dicti les seves pròpies regles socials; és a dir, sense polítiques, tuteles, vigilàncies ni censures dictades per cap espècie d'autoritat o big brother supradigital. Hi ha diferents tecnologies i protocols per fer realitat aquest tipus de federacions i la seva interconnexió i interoperabilitat teòricament il·limitades, un dels més coneguts és ActivityPub (usat per Mastodon, un dels programes lliures més populars per al microblogging descentralitzat), reconegut com a recomanació per W3C des de 2018.

Ens referíem a la descentralització d'internet (pel que suposa d'escapada al control d'interessos de governs, institucions o grans corporacions) com un somni perseguit des de fa molt, i és cert que això es pot veure fàcilment reflectit en l'èxit de tecnologies com blockchain. Però també és veritat que aquest no deixa de ser un d'aquests somnis als quals sempre li falta alguna cosa perquè es vegi complert del tot, ja sigui per culpa de tensions centralitzadores –tecnològiques o per la concentració de grups de decisió– o, en sentit contrari, a causa de l'heterogeneïtat i divergències entre diferents projectes que en dificulten, o directament, n'impedeixen, la popularització. Així, no falta qui creu que el Fedivers no deixa de ser una espècie d'embolic desordenat amb poca capacitat d'atracció dels fluxos de comunicació del gran públic, i que no fa res més que imitar el comportament de les xarxes socials mainstream de les quals pretenen diferenciar-se, a més de ser vulnerable a la proliferació de continguts il·lícits, ja que descarta un control centralitzat.

Evolució de la descentralització

En aquest sentit, sembla clar que aquest tipus de plataformes poden –i han– d'evolucionar, ara que s'han tornat a popularitzar (a Mastodon, ja li tenen en compte més de sis anys), probablement reforçant els seus models de microregulació, i, sobretot, reduint-ne la corba d'aprenentatge, aspecte que encara surt perdent davant la protecció de la pròpia identitat i la llibertat d'expressió. Però, més enllà dels inconvenients, és molt fàcil apreciar les possibilitats de les xarxes del Fedivers, per obertes i, per tant, teòricament, il·limitades pel que fa a expansió, possibilitats i diversitat.

En primer lloc, aquestes plataformes tenen (i tindran cada vegada més, si no es desvien dels seus fonaments) un indubtable potencial per a la construcció de comunitats de coneixement i socialització diverses, partint de la sobirania sobre l'ús de les dades i la informació personal, a més de sobre la disseminació de les pròpies opinions i com i amb qui compartir-les.

En segon lloc, aquest tipus de plataformes (com la que hem esmentat, Mastodon, però no només; també xarxes com ara Pleroma, Pixelfed, Lemmy, Zap, Hubzilla…) fan de la seva diversitat una virtut en forma d'interoperabilitat entre si, gràcies a protocols oberts com el que ja hem esmentat, ActivityPub, Diaspora o OSTatus. Cadascuna amb la seva temàtica, les seves característiques, les seves comunitats d'usuaris i els seus interessos, però comunicades. Un ecosistema, per cert, al qual pretén unir-se una xarxa social propietària com és Tumblr i al qual, en teoria, podria adherir-se qualsevol altra plataforma. El temps dirà si tot això ens porta, per fi, a una democratització de la comunicació i interconnexió social a internet.