L'altra bretxa digital

Les noves arestes

Pensem en aquesta altra bretxa digital com una cosa amb una dimensió més estratègica i global, i reflexionem sobre com està evolucionant aquest món tecnològic en què ens movem. Parlem d'escenaris complicats, de tensió o de fricció global, entre els bastidors de la revolució digital. Com que el tema és inabastable i ha donat (i continua donant) per escriure centenars de pàgines, utilitzaré l'excusa que m'ofereix la limitació d'espai d'aquest article per enumerar-ne només uns quants:

• Innovació (massa) fàcil. Ens estem trobant que la innovació que està posant de cap per avall el món tecnològic sembla més ràpida, més barata i més democratitzada, cosa que ja està sorprenent (i gairebé expulsant) molts actors tradicionals d'aquest món. El ritme imprevisible amb què s'estan introduint determinades disrupcions (com la IA generativa, la computació quàntica o les tecnologies descentralitzades, per citar-ne només uns quants exemples) està tensant i desafiant contínuament els grans proveïdors de tecnologia amb l'amenaça de la irrellevància, perquè pot ser que no tinguin armes (més enllà de les financeres) per competir contra les noves companyies tecnològiques, petites i àgils, i, per tant, capaces d'innovar (i de canviar completament els paradigmes) d'una manera massa ràpida i fàcil.
• L'individu al poder. Ni tan sols cal parlar d'empreses: un individu, o un grup petit d'individus (amb nul·la organització, i gens emmotllables o influenciables) pot estar sent, avui dia, almenys en alguns àmbits del desenvolupament digital, molta més corretja de transmissió de la innovació que algun gegant tecnològic, amb tots els seus recursos i tentacles. Fes la prova de donar una ullada a com estan anant les coses i què fa xup-xup en aquesta olla de pressió de la innovació que són els hackatones o plataformes col·laboratives com Discord, Mastodon o d'altres. Ja ho fan des de fa temps les firmes de capital de risc que han regat amb milions de dòlars algunes start-ups que sorgeixen d'aquests jaciments.
• Atresorar informació ja no serveix. Quan ens acabàvem d'acostumar a tractar a la possessió de la informació com el nou petroli (amb els esforços econòmics que s'han arribat a fer a vegades per atresorar-la), potser està arribant el moment en què la dada en si mateixa ja no aporta gaire valor, sinó només la capacitat de produir algoritmes predictors o de síntesi. Aquests algoritmes, d'altra banda, arribaran a no necessitar ni tan sols recol·lectar informació original, sinó que funcionaran perfectament amb dades que generin d'altres. La informació al pes es devalua, en comparació amb la capacitat de fabricar-la.
• Regular i paralitzar. L'explosió de la IA està despertant els mateixos fantasmes que sempre han tenallat les societats davant les disrupcions capaces de desafiar les estructures o els comportaments tradicionals, especialment quan no s'ha estat capaç de predir com seria el món el dia després. El punt actual de la societat és el d'un irrefrenable espaordiment (o incertesa, que és pitjor) a un hipotètic domini del món per part de màquines capaces de pensar (i, pitjor, de sentir) per si mateixes. Davant d'això, les institucions polítiques nacionals o supranacionals estan començant a arrencar la tradicionalment poc capaç, indiscriminada i paralitzant màquina reguladora, i incorrent amb això en els errors de sempre: anàlisi simplista de la realitat, nul·la gestió de la incertesa i una paorosa lentitud de reacció a uns canvis tecnològics i socials que, al final, sempre s'acaben filtrant entre les escletxes de les normes.
• La loteria dels recursos naturals. La natura ha estat capritxosa amb el seu paper en l'evolució de la tecnologia, i ha situat la majoria dels jaciments naturals clau per a la digitalització en zones sota tensió, guerra o, directament, sota condicions de treball poc admissibles des del punt de vista humà. Un exemple és el del cobalt mineral (essencial per a la fabricació de, per exemple, les bateries dels cotxes elèctrics), els importantíssims jaciments del qual al Congo (que suposen més de la meitat de la producció mundial) s'han explotat amb pràctiques laborals sovint considerades il·legals, i que controla gradualment una sola potència, la Xina, amb el 44% de la producció mundial i el refinament del 77% d'aquest mineral, segons Darton Commodities. Les tensions sobre aquests recursos essencials per a la mobilitat del segle XXI no només estan servides, sinó que aniran a més amb el pas del temps.